Ángel Amadeo Labruna

Ángel Amadeo Labruna (Buenos Aires, 28 de setembre de 1918 - 20 de setembre de 1983) fou un futbolista i entrenador de futbol argentí.

Ángel Labruna

Biografia
Naixement	Ángel Amadeo Labruna 28 de setembre de 1918 Buenos Aires, Argentina
Mort	20 de setembre de 1983(1983-09-20) (als 64 anys) Buenos Aires, Argentina
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
Sepultura	Cementiri de la Chacarita
Dades personals
Altres noms	Angelito, artillero, el feo
Alçada	1,74 m
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Activitat	18 juny 1939  –  1961
Nacionalitat esportiva	Argentina
Esport	futbol
Posició a l'equip	Davanter
Clubs professionals Anys Equip PJ (g) 1939–1959 River Plate 515 (293) 1960–1961 Rampla Juniors 16 (3) 1961 Platense 2 (0) 1961 Rangers de Talca 5 (0) Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1942–1958[1] Argentina 37 (17) Equips entrenats 1968–1970 River Plate 1971–1972 Rosario Central 1973 Racing Club 1974 Talleres de Córdoba 1975–1981 River Plate
Participà en
juny 1958	Mundial de Futbol 1958
1955	Campionat Sud-americà de 1955
1946	Campionat Sud-americà de 1946
Trajectòria   Equip 1939–1959 CA River Plate 515 (293) 1960–1960 Rangers de Talca 3 (0) 1960–1961 Rampla Juniors 16 (3) 1961–1961 Rangers de Talca 5 (0) 1961–1961 CA Platense 2 (0)   Selecció nacional 1942–1958   Argentina 37 (17)

Jugava a la posició de davanter esquerrà. És el golejador històric del club River Plate i màxim golejador de la història del futbol argentí amb 293 gols, fet que comparteix amb Arsenio Erico. Labruna ocupa el 26è lloc en el rànquing del Millor jugador sud-americà del segle XX que va publicar IFFHS el 2006.

Va debutar amb la samarreta de River Plate el 18 de juny de 1939 i la va defensar durant 20 anys en la màxima categoria del seu país. Va conquerir nou títols del Campionat argentí (1941, 1942, 1945, 1947, 1952, 1953, 1955, 1956 i 1957) i va ser en dues ocasions màxim golejador de la competició (el 1943 amb 23 gols i el 1945 amb 25).

Fou un dels integrants de la cèlebre davantera de River Plate que va ser anomenada La Màquina, que formaven Juan Carlos Muñoz, José Manuel Moreno, Adolfo Pedernera, Labruna i Félix Loustau, en la qual ell ocupava la demarcació d'interior esquerre.^[2]

Labruna va posar fi a la seva trajectòria a River el 1959; havia defensat els seus colors en 515 partits, marcant 292 gols. Encara va jugar durant dues campanyes al Rangers de Talca xilè, al Rampla Juniors de Montevideo, i a Platense, retirant-se quan ja havia complert 43 anys.

Va disputar 36 partits amb la selecció nacional del seu país (en els quals va marcar 17 gols). Va guanyar una Copa Amèrica (1955) i fins i tot va arribar a jugar, amb 40 anys, la fase final de la Copa del Món disputada el 1958 a Suècia

Després de posar fi a la seva carrera com a futbolista va iniciar una nova etapa com a tècnic. Assessor de River Plate, va passar per les banquetes de Defensores de Belgrano (classificar Campió de 1a Divisió B el 1967), Platense, Rosario Central (al que va fer campió), River Plate, Talleres, Racing Club de Avellaneda, Lanús, Chacarita Juniors i Argentinos Juniors.

El seu primer títol com a Director Tècnic a la 1a Divisió l'aconseguí al Campionat Nacional de 1971 dirigint Rosario Central.

Va arribar els seus majors èxits quan va tornar a River, a qui va portar, després de 18 anys de sequera, al campionat en sis edicions: 4 en el Campionat Metropolità (1975, 1977, 1979 i 1980) i dos en el Campionat Nacional (1979 i 1980).^[3] A més, va dur a River a la final de la Copa Libertadores de 1976, on els milionaris van caure derrotats davant el Cruzeiro Esporte Clube de Brasil.