Branques terrestres

Les dotze Branques Terrestres[1] són un sistema de numeració utilitzat per tot l'extrem orient d'Àsia en diversos àmbits, que inclouen el sistema de datació antic, astrologia tradicional, i el zodíac.

Talla del zodíac xinès al sostre de la porta al Santuari Kushida a Fukuoka, Japó
Branques terrestres
Xinès:地支
Mandarí
Pinyin:dìzhī
Min NanPOJ:tē-chi / tōe-chi
12 Branques
Xinès:十二
Mandarí
Pinyin:shí'èr zhī
Min NanPOJ:si̍p-jī-chi / cha̍p-jī-chi

Origen

modifica

Aquest sistema es va crear a partir de les observacions de l'òrbita de Júpiter. Els astrònoms xinesos van dividir el votla celeste en 12 seccions per seguir l'òrbita de 歲星 Suìxīng (Júpiter, l'estrella anual). Els astrònoms van arrodonir l'òrbita de Suixing a 12 anys (d'11,86). Suixing es va associar 攝提 Shètí (η Boötis) i de vegades l'anomenaven Sheti.

Història

modifica

En pensament correlatiu, els 12 anys del cicle de Júpiter també identifica els 12 mesos de l'any, 12 animals (mnemònics per al sistema), 12 direccions, estacions, i hora xinesa en forma d'hores dobles. Quan s'utilitza una branca per a una hora doble, es pot referir al període, i quan s'utilitza per a una hora exacta d'un dia, es refereix al punt central del període. Per exemple, 马 (el Cavall) pot significar el període d'11 a 13 h o bé les 12 en punt. (El sistema jie qi proporcionava hores soles i arcs de 15 graus en el temps i en l'espai.)

Les estacions xineses es basen en observacions del sol i les estrelles. Molts sistemes de calendari xinesos començaven l'any nou en la segona lluna nova després del solstici d'hivern.

Les Branques Terrestres s'utilitzen avui combinades amb els Troncs Celestes en la versió actual del "calendari xinès tradicional" i en el taoisme. La combinació Ganzhi (Tronc-Branca) és una manera força nova per marcar temps; en el segon BC de mil·lenni, durant l'era Shang, més de mil anys abans de l'era cristiana, els 10 troncs celestes van donar nom als dies de la setmana. Les Branques són tan antigues com els troncs (i segons l'arqueologia recent, de fet, pot er més i tot), però els troncs anaven lligats als calendaris rituals de reis xinesos. No formaven part dels calendaris per a la majoria de xinesos.

Dotze branques

modifica
 Branca terrestreXinèsJaponèsCoreà(RR)MongolManchuVietnamitazodíac xinèszodíac japonèsDireccióEstacióMes lunarHora doble
Zhuyin
mandarí
MPinyin
mandarí
Jyutping
cantonès
HokkienPOJDamunt'yomikun'yomi
1ㄗˇzi2chúし(shi)ね(ne)자 (ja)ᠬᠤᠯᠤᠭᠠᠨ᠎ᠠᠰᡳᠩᡤᡝᡵᡳtí (SV: tử)鼠Rata0° (del nord)HivernMes 1111pm a 1sóc (mitjanit)
2ㄔㄡˇchǒucau2thiúちゅう(chū)うし(ushi)축 (chuk)ᠦᠬᠡᠷᡳᡥᠠᠨsửu牛Ox牛 Vaca30°Mes 121h a 3h
3ㄧㄣˊyínjan4înいん(Dins)とら(tora)인 (Dins)ᠪᠠᠷᠰᡨᠠᠰᡥᠠdần虎Tigre60°PrimaveraMes 13 h a 5 h
4ㄇㄠˇmǎomaau5báuぼう(bō)う(u)묘 (myo)ᠲᠠᠤᠯᠠᠢᡤᡡᠯᠮᠠᡥᡡᠨmão (No-SV: mẹo)兔Conill90° (de l'est)Mes 25 h a 7 h
5ㄔㄣˊchénsan4sînしん(shin)たつ(tatsu)진 (jin)ᠯᠤᠤᠮᡠᡩᡠᡵᡳthìn (SV: thần)龙(龍)Drac竜 (龍)120°Mes 37 h a 9 h
6ㄙˋzi6し(shi)み(mi)사 (sa)ᠮᠣᠭᠠᠢᠮᡝᡳᡥᡝtị蛇Serp150°EstiuMes 49 h a 11h
7ㄨˇng5ngó͘ご(go)うま(uma)오 (o)ᠮᠣᠷᠢᠮᠣᡵᡳᠨngọ马(馬)Cavall180° (del sud)Mes 511h a 13h (migdia)
8ㄨㄟˋwèimei6び (bi)ひつじ(hitsuji)미 (mi)ᠬᠣᠨᠢᡥᠣᠨᡳᠨmùi (SV: vị)羊Cabra210°Mes 613h a 15h
9ㄕㄣshēnsan1sinしん(shin)さる(saru)신 (sin)ᠪᠡᠴᠢᠨᠪᠣᠨᡳᠣthân猴Mona240°TardorMes 715h a 17h
10ㄧㄡˇyǒujau5ゆう(yū)とり(tori)유 (yu)ᠲᠠᠬᠢᠶ᠎ᠠᠴᠣᡴᠣdậu鸡(雞)Gall鶏 (鳥) Pollastre270° (de l'oest)Mes 817h a 19h
11ㄒㄩseot1sutじゅつ(jutsu)いぬ(inu)술 (sul)ᠨᠣᠬᠠᠢᡳᠨᡩᠠᡥᡡᠨtuất狗Gos300°Mes 918h a 21h
12ㄏㄞˋhàihoi6hāiがい(gai)い(i)해 (hae)ᠭᠠᠬᠠᠢᡠᠯᡤᡳᠶᠠᠨhợi猪(豬)Porc330°HivernMes 1021 a 23h

Algunes cultures assignen animals diferents: al Vietnam es reemplaça el bou i el conill per búfal aquàtic i el gat, respectivament; el calendari tibetà canvia el Gall per l'ocell. En la versió kazakh tradicional del cicle animal de 12 anys (Kazakh: мүшел, müşel), el Drac és substituït per un cargol (Kazakh: ұлу, ulw), i el Tigre apareix com a lleopard (Kazakh: барыс, barıs).[2]

Direccions

modifica
Les 24 direccions cardinals (la convenció xinesa antiga col·loca el sud (vermell) dalt de tot).

Encara que el xinès té paraules per als quatre punts cardinals, el mariners i els astrònoms/astròlegs xinesos van preferir utilitzar les 12 direccions de les branques terrenals, cosa que seria força similar a la pràctica actual dels pilots que utilitzen les hores del rellotge per indicar direccions. Quan els 12 punts van resultar insuficients per navegar, es van afegir 12 punts intermedis. En comptes de combinar els noms de dues direcció adjacents, se'ls van assignar noms nous:


  • A les quatre direccions diagonals, noms For the four diagonal directions, s'usen noms de trigram apropiats de l'I Ching.
  • Per a la resta, s'usen els troncs celestes (1-4, 7-10). Segons la teoria del Wu Xing, l'est s'assigna a la fusta, i els troncs de la fusta són (jiǎ) i (). Així, es van assignant en el sentit de les agulles del rellotge als dos punts adjacents de l'est.

Les 24 direccions són:

CaràcterNom mandaríNom HokkienNom coreàNom japonèsNom vietnamitaDirecció
1ㄗˇ zǐchú자 (ja)ね (ne)tí (SV: tử)0° (north)
2ㄍㄨㄟˇ guǐkúi계 (gye) (SK: 규 (gyu))みずのと (mizunoto)quý15°
3ㄔㄡˇ chǒuthiú축 (chuk) (SK: 추 (chu))うし (ushi)sửu30°
4ㄍㄣˋ gènkùn간 (gan)うしとら (ushitora)cấn45° (northeast)
5ㄧㄣˊ yínîn인 (in)とら (tora)dần60°
6ㄐㄧㄚˇ jiǎkap / kah갑 (gap)きのえ (kinoe)giáp75°
7ㄇㄠˇ mǎobáu묘 (myo)う (u)mão (non-SV: mẹo)90° (east)
8ㄧˇ yǐit을 (eul)きのと (kinoto)ất105°
9ㄔㄣˊ chénsîn진 (jin) (SK: 신 (sin))たつ (tatsu)thìn (SV: thần)120°
10ㄒㄩㄣˋ xùnsùn손 (son)たつみ (tatsumi)tốn135° (southeast)
11ㄙˋ sì사 (sa)み (mi)tị150°
12ㄅㄧㄥˇ bǐngpéng병 (byeong)ひのえ (hinoe)bính165°
13ㄨˇ wǔngó͘오 (o)うま (uma)ngọ180ㄑ° (south)
14ㄉㄧㄥ dīngteng정 (jeong)ひのと (hinoto)đinh195°
15ㄨㄟˋ wèi미 (mi)ひつじ (hitsuji)mùi (SV: vị)210°
16ㄎㄨㄣ kūnkhun곤 (gon)ひつじさる (hitsujisaru)khôn225° (southwest)
17ㄕㄣ shēnsin신 (sin)さる (saru)thân240°
18ㄍㄥ gēngkeng경 (gyeong)かのえ (kanoe)canh255°
19ㄧㄡˇ yǒu유 (yu)とり (tori)dậu270° (west)
20ㄒㄧㄣ xīnsin신 (sin)かのと (kanoto)tân285°
21ㄒㄩ xūsut술 (sul)いぬ (inu)tuất300°
22ㄑㄧㄢˊ qiánkhiân건 (geon)いぬい (inui)càn (SV: kiền)315° (northwest)
23ㄏㄞˋ hàihāi해 (hae)い (i)hợi330°
24ㄖㄣˊ rénjîm임 (im)みずのえ (mizunoe)nhâm345°

Mariners molt experts com Zheng He van usar brúixoles de 48 punts. El punt addicional afegit entre els altres dos rebia el nom d'una combinació de les dues direccions adjacents, com per exemple 丙午 (bǐngwǔ) per a la direcció de 172.5°, el punt mig entre (bǐng), 165°, i (), 180°.

Referències

modifica
  1. Yuval Blum. «Introduction to the "STEMS AND BRANCHES" theory». Arxivat de l'original el 2018-08-27. [Consulta: 27 agost 2018].
  2. А. Мухамбетова (A. Mukhambetova), Казахский традиционный календарь The traditional Kazakh calendar (rus)

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Branques terrestres
🔥 Top keywords: