Conclave de 1404

El Conclave de 1404 va ser el conclave que es va celebrar durant el Cisma d'Occident, convocat després de la mort del Papa Bonifaci IX, on s'elegí el cardenal Cosimo Gentile Migliorati, que va prendre el nom de Papa Innocenci VII i esdevingué el tercer papa amb obediència de Roma.

Plantilla:Infotaula esdevenimentConclave de 1404
Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 54′ 00″ N, 12° 29′ 15″ E / 41.9°N,12.4875°E / 41.9; 12.4875
Tipusconclave Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps10 - 17 octubre 1404 Modifica el valor a Wikidata
1389 Modifica el valor a Wikidata
1406 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEstats Pontificis Modifica el valor a Wikidata, Roma Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitInnocenci VII Modifica el valor a Wikidata

Mort de Bonifaci IX

modifica

El Papa Bonifaci IX va morir l'1 d'octubre de 1404.[1] Durant els 14 anys del seu pontificat va ser capaç de restaurar parcialment l'autoritat del papat, però no va poder acabar amb l'escissió, en part per haver de reconèixer parcialment els antipapes Climent VII d'Avinyó i Benet XIII perquè el respectessin.[2]

Electors

modifica

Hi havia 12 cardenals d'obediència romana al Col·legi Cardenalici. Nou d'ells van participar en l'elecció del seu successor.[3] Tots els electors eren italians. Cinc d'ells havien estat elevats pel Papa Urbà VI, i quatre per Bonifaci IX. El Camarlenc de l'Església va ser durant aquest període Corrado Caraccioli, Bisbe de Mileto. Tres cardenals, dos creats per Urbà VI i un per Bonifaci IX, no van participar en el conclave. L'hongarès Alsani era l'únic cardenal no italià que obeïa a Roma.

ElectorOrde i títolsElevatElevadorNotes
Angelo AcciaiuoliCardenal-Prevere de S. Lorenzo in Damaso17 desembre 1384Papa Urbà VI
Francesco Carbone Tomacelli, O.Cist.Cardenal-Prevere de S. Susanna17 desembre 1384Papa Urbà VIPenitenciari major; Arxipreste de la Basílica del Laterà
Angelo d'Anna de Sommariva, O.S.B.Cam.Cardenal-Prevere de S. Pudenziana17 desembre 1384Papa Urbà VI
Enrico MinutoloCardenal-Prevere de S. Anastasia18 desembre 1389Papa Bonifaci IXArxipreste de la Basílica de Santa Maria Major; Camarlenc del Col·legi Cardenalici
Cosimo Gentile Migliorati (elegit Papa Innocenci VII)Cardenal-Prevere de S. Croce in Gerusalemme18 desembre 1389Papa Bonifaci IX
Cristoforo MaroniCardenal-Prevere de S. Ciriaco18 desembre 1389Papa Bonifaci IXArxipreste de la Basílica Vaticana
Antonio CaetaniCardenal-Prevere de S. Cecilia27 febrer 1402Papa Bonifaci IX
Landolfo MaramaldoCardenal-Diaca de S. Nicola in Carcere Tulliano21 desembre 1381Papa Urbà VI
Rinaldo BrancaccioCardenal-Diaca de SS. Vito e Modesto17 desembre 1384Papa Urbà VI

Absents

modifica
ElectorOrde i títolElevatElevadorNotes
Bálint AlsániCardenal-Prevere de S. Sabina17 desembre 1384Papa Urbà VIArxipreste del Col·legi Cardenalici; Administrador de la seu de Pécs
Ludovico FieschiCardenal-Diaca de S. Adriano17 desembre 1384Papa Urbà VIProtodiaca del Col·legi Cardenalici; Administrador de la seu de Vercelli
Baldassare CossaCardenal-Diaca de S. Eustachio27 febrer 1402Papa Bonifaci IXLegat a Romanya i Bolonya

Elecció del Papa Innocenci VII

modifica

Diversos clergues i governants van pressionar els cardenals romans perquè no elegissin el successor de Bonifaci IX i reconeguessin l'antipapa Benet XIII com a Papa, o almenys que esperessin a la seva mort per elegir després un nou papa entre tots. Entre els partidaris d'aquest punt de vista hi havia el cardenal protodiaca Ludovico Fieschi, que no va participar en el conclave i després no va reconèixer el seu resultat.

Tot i això nou cardenals presets a Roma van entrar al conclave el 10 d'octubre. Inicialment van subscriure la capitulació del conclave, que els obligava a fer tot el possible, incloent l'abdicació, per tal de restaurar la unitat de l'Església. Set dies després d'iniciar les deliberacions el cardenal Cosimo Gentile Migliorati va ser elegit per unanimitat i va prendre el nom d'Innocenci VII. Cinc dies després el cardenal Fieschi va abandonar oficialment l'obediència de Roma[4] i va reconèixer a Benet XIII com el papa vertader, per la qual cosa el ritu de coronació papal de l'11 de novembre va ser oficiada pel protodiaca Landolfo Maramaldo.[5]

Referències

modifica
  1. Eubel, p. 25; Souchon, p. 63.
  2. Dopierała, p. 257-258.
  3. Souchon, vol. 1, p. 63, 70-71, 280-281; por. Eubel, p. 26 Sede Vacante 1404.
  4. S. Miranda: Ludovico Fieschi
  5. S. Miranda: Papa Innocenci VII

Bibliografia

modifica
  • Martin Souchon: Die Papstwahlen in der Zeit des grossen Schismas, Verlag von Benno Goeritz, 1898
  • Konrad Eubel, Hierarchia Catholica, vol. I, Padwa 1913-1960
  • Kazimierz Dopierała, Księga papieży, Poznań 1996

Enllaços externs

modifica