Demografia de la Unió Europea

Les regions o aglomeracions urbanes estan formades per un territori amb una densitat alta de població però variable segons les zones i que no s'organitza necessàriament al voltant d'un nucli central. A la Unió Europea hi ha diverses àrees d'aquest tipus. Abans de la seva sortida, la demografia del Regne Unit, tendent a la fundació de ciutats disperses que amb llur creixement acaben unint-se, fan que, segons algunes estadístiques, Londres fos l'aglomeració més poblada. Tanmateix, si s'atén al creixement d'una ciutat per si sola, sense fusionar-se amb cap altra, París és la ciutat més gran de la Unió Europea i, actualment, també la més poblada.

Una àrea metropolitana és una regió altament poblada que sovint té una ciutat central que dona nom a l'àrea i una sèrie de ciutats satèl·lits que poden funcionar com a ciutats dormitori, industrials, comercials i de serveis, tot organitzat d'un mode més o menys centralitzat. El concepte d'àrea metropolitana no és excloent amb el d'aglomeració, ja que una ciutat pot formar part de totes dues. Dels estats candidats i potencialment candidats (Sèrbia, Montenegro, Kosovo, Islàndia, Macedònia del Nord, Albània, Bòsnia i Hercegovina i Turquia), només Turquia té àrees urbanes d'entre les 20 més poblades de la Unió, concretament Istanbul, Ankara i Izmir.

	Àrees Urbanes de la Unió Europea
	Posició	Àrea	Estat	Població	Posició	Àrea	Estat	Població
	1	París	França	10 195 000	10	Katowice	Polònia	2 764 000
	2	Regió del Ruhr	Alemanya	7 290 000	11	Roma	Itàlia	2 715 000
	3	Madrid	Espanya	5 390 000	12	Varsòvia	Polònia	2 631 000
	4	Milà	Itàlia	4 345 000	13	Budapest	Hongria	2 503 000
	5	Barcelona	Espanya	4 200 000	14	Lisboa	Portugal	2 385 000
	6	Berlín	Alemanya	3 700 000	15	Frankfurt del Main	Alemanya	2 295 000
	7	Atenes	Grècia	3 130 000	16	Rotterdam-La Haia	Països Baixos	2 100 000
	8	Nàpols	Itàlia	3 020 000	17	Bucarest	Romania	2 000 000
	9	Katowice	Polònia	2 764 000	18	Hamburg	Alemanya	1 975 000
		Font:

	Ciutats més poblades de la Unió Europea
	Posició	Ciutat	Estat	Població	Posició	Ciutat	Estat	Població
	1	Berlín	Alemanya	3 439 100	11	Barcelona	Espanya	1 621 537
	2	Madrid	Espanya	3 255 944	12	Múnic	Alemanya	1 326 807
	3	Roma	Itàlia	2 743 796	13	Milà	Itàlia	1 307 495
	4	París	França	2 203 817	14	Praga	República Txeca	1 285 995
	5	Bucarest	Romania	2 082 000	15	Sofia	Bulgària	1 240 000
	6	Hamburg	Alemanya	1 769 117	16	Colònia	Alemanya	995 420
	7	Budapest	Hongria	1 712 210	17	Nàpols	Itàlia	963 661
	8	Varsòvia	Polònia	1 711 466	18	Torí	Itàlia	909 205
	9	Viena	Àustria	1 691 469	19	Marsella	França	852 395
	Font:

El moviment demogràfic a la UE és molt diferent del de les altres regions del món. Àfrica experimenta una alta taxa de natalitat, però alhora un registre baix en l'estadística d'esperança de vida. Una situació semblant tot i que no tan dramàtica té lloc a l'Amèrica Llatina i a gran part d'Àsia.

L'Amèrica del Nord anglòfona és l'única regió desenvolupada que ha aconseguit mantenir un nivell apropiat en la taxa de natalitat i cal sumar-hi una creixent onada d'immigració. D'altra banda, el Japó experimenta des dels anys 1960 un progressiu descens de la natalitat, així com un increment en l'esperança de vida de la població.

L'esperança de vida actual i el baix índex de mortalitat infantil mostren que la baixa taxa de mortalitat es deu als notables avenços en els àmbits d'economia, salut i ensenyament.

En aquest context la població de la UE experimenta un procés marcadament desigual entre les regions. D'una banda països com Alemanya, on durant diversos anys la població envelleix exponencialment, a causa de la disminució del nombre de naixements i el constant augment en esperança de vida. D'una altra, França és l'únic gran estat (quant a nombre d'habitants) de tota la Unió que ha aconseguit mantenir una taxa de natalitat suficient. A aquesta base la situació francesa afegeix una alta mitjana immigratòria i una reduïda taxa d'emigració.

Tot i que la població de la UE suposa la tercera potència demogràfica del món, després de la Xina i l'Índia, només va contribuir el 2003 en menys d'un 2% a l'augment de la població mundial, que va ser de 75 milions.

A la majoria dels països del sud d'Europa s'ha produït un canvi d'una situació d'alts índexs de creixement vegetatiu, comptabilitzant naixements i defuncions, a un dels índexs més baixos, encara que aquest fenomen va aparèixer dècades després que a altres països europeus més desenvolupats.

Abans de l'ampliació del 2004, la població de la Unió creixia a una taxa anual de 0,23% (2,3 per mil) a causa principalment de l'increment de la població immigrant el saldo addicional de la qual l'any 2000 fou de 735.000 persones, mentre que el creixement natural de la població el mateix any fou de 372.000 habitants.

Sobre la taxa de creixement natural de la població cal assenyalar que la taxa de natalitat de gairebé tots els països de la Unió no deixa de créixer, tret d'Alemanya, Itàlia, Grècia i Suècia. Les taxes més altes de natalitat es donen a Irlanda (14,8 nounats per mil habitants), França (12,9) i Països Baixos (12,5). A l'altre extrem es troba Alemanya (8,8) i Grècia (9,0).

La immigració és responsable de més de les tres quartes parts del creixement total del nombre d'habitants de la UE. Alemanya i Espanya són els principals responsables d'aquest creixement en termes absoluts amb prop de 230 mil immigrants nets cada any (sumats suposen el 44% del total). Tanmateix, en termes percentuals, els creixements més grans es troben a Luxemburg i Portugal (tots dos amb 6,7 immigrants per cada 1000 habitants), seguits d'Espanya (5,6) i Irlanda (5,1). Tot i que amb migració neta positiva, les taxes més baixes es troben a França, Bèlgica i els Països Baixos. La mitjana de la Unió Europea és de 3 immigrants per cada 1000 habitants.

Considerant tant el creixement vegetatiu com el saldo migratori, els països que més van créixer el 2002 van ser Irlanda (12 per mil) i Luxemburg (10,3) i els que menys, Alemanya (1,4) i Itàlia (2,3).

La Unió Europea es troba al tercer lloc en la classificació mundial de població (2010) amb 501.259.840 persones censades el 2008. És a dir, la UE supera en gairebé 200 milions d'habitants el següent de la llista, els Estats Units.

A més d'ocupar el tercer lloc en població mundial, a la Unió l'esperança de vida és una de les més altes del món: 78,1 anys de vida, i un índex de desenvolupament humà molt superior al de les potències emergents i també al dels Estats Units.

Respecte de les ciutats i àrees metropolitanes, cap d'elles no es troba entre les més poblades actualment, però tot i així, àrees com les de Londres o París tenen més de 10.000.000 d'habitants.

Pos.	País	Band.	Població (est. 2011)	Població (est. 2005)	Pos. 2011
1	Xina		1.358.280.000	1.313.661.696	1
2	Índia		1.222.235.000	1.080.264.388	2
3	Unió Europea		501.259.840	460.322.425	3
4	Estats Units		319.084.000	300.061.309	4
5	Indonèsia		233.662.000	228.896.000	5
6	Brasil		196.156.000	188.993.000	6