Estadi Armando Picchi
L'Estadi Armando Picchi és un estadi de futbol de la ciutat de Liorna. És propietat de l'AS Livorno.
Estadi Armando Picchi | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Armando Picchi | |||
Dades | ||||
Tipus | Estadi de futbol | |||
Arquitecte | Raffaello Brizzi (en) | |||
Construcció | 1935 | |||
Obertura | 1935 | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Liorna (Itàlia) | |||
| ||||
Activitat | ||||
Propietat de | Liorna | |||
Gestor/operador | U.S. Livorno 1915 | |||
Capacitat màxima | 19.238 | |||
Club | U.S. Livorno 1915 | |||
Va ser inaugurat el 1935 amb el nom Edda Ciano Mussolini. Té una capacitat de 19.801 espectadors i unes dimensions de 107x68 m.[1] El primer partit que va albergar va ser l'Itàlia B - Àustria B amb resultat de 0-0.[2]
Després de la Guerra Mundial fou anomenat Stadio Comunale di Livorno. Fou renovat pels Jocs Olímpics de 1960, on fou seu de diversos partits de futbol.[3]
Galeria
modificaReferències
modifica- ↑ «Livornocalcio». Arxivat de l'original el 2016-11-15. [Consulta: 15 febrer 2022].
- ↑ Romagnoli, Stefano. «Stadio Aramando Picchi – AS Livorno Calcio», June 12, 2013.
- ↑ «Stadio Armando Picchi - A.S. Livorno Calcio». Football Tripper, August 16, 2014.
Enllaços externs
modificaA Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estadi Armando Picchi |
🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaJulian AssangeSant GuillemÀ Punt FMFont de la PólvoraFacebookManuel de Pedrolo i MolinaLa persistència de la memòriaIlles MariannesDavid Raya MartínXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXEspecial:Canvis recentsCarles Puigdemont i CasamajóNit de Sant JoanViquipèdia:ContacteAntoni Comín i OliveresValtònycLluís Puig i GordiClara Ponsatí i ObiolsAamer AnwarLluc Salellas i VilarStella AssangeAna María BriongosSant PereSolemnitat de Sant Pere i Sant PauJacques-Yves CousteauGonzalo Boye TusetIlles Mariannes SeptentrionalsMíriam Nogueras i CameroLaura Borràs i CastanyerAurora Madaula i GiménezJosep Maria Andreu i PratsRamón Cotarelo GarcíaJosep Costa i RossellóKristina HáfossPablo HasélWikiLeaksFlama del Canigó