Falcó d'Elionor
El falcó d'Elionor,[1] falcó marí[2] o falcó de la reina[3] (Falco eleonorae) és un rapinyaire que pertany a la família dels falcònids (Falconidae).[4][5] El seu nom específic es va aplicar en honor d'Elionor d'Arborea (Sardenya), que a final del segle xiv va establir la primera legislació coneguda de protecció de les rapinyaires.[6][3] Habita a la zona circummediterrània (des de les illes Canàries fins a Xipre, passant l'hivern a Madagascar. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[7]
Falco eleonorae  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 26 g (pes al naixement) 280,5 g (pes adult, mascle) 388 g (pes adult, femella) |
| Envergadura | 0,95 m |
| Nombre de cries | 2,4 |
| Període d'incubació de l'ou | 30 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22696442 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Falconiformes |
| Família | Falconidae |
| Gènere | Falco |
| Espècie | Falco eleonorae Carlo Giuseppe Gené, 1839 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Elionor d'Arborea |
| Distribució | |
 | |
Morfologia
modifica- Fa 36-45 cm de llargària i 87-104 cm d'envergadura.
- Sembla un petit falcó pelegrí, d'aspecte més gràcil. El mascle té la cera del bec de color groc, mentre els joves i femelles la tenen blava. Les potes són grogues en els adults i blavoses en els joves.[2]
Hàbitat i distribució
modificaCria en penya-segats marins, en moltes illes de la Mediterrània, entre les quals les Columbretes i les Balears (a sa Dragonera hi ha la colònia de cria més gran de la Mediterrània occidental). També habita Grècia, Croàcia, Itàlia, Marroc, Algèria i les Illes Canàries. És un migrador de llarga distància, que hiverna a Madagascar.[2]
Reproducció
modificaTé la temporada de cria més tard que la majoria d'aus europees i de qualsevol altra rapinyaire, ja que la fa coincidir amb el pas de la migració postnupcial (tardoral) de molts petits ocells.Cria en colònies. La posta, la fan en cornises als penya-segats. Ponen 2-4 ous rosats tacats de marró.
Alimentació
modificaS'alimenten de grans insectes i petits ocells, que atrapen en vol. De vegades cacen en col·laboració amb altres membres de la colònia, atacant les aus que arriben cansades a la costa.[2]
Referències
modifica- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «falcó de l'Amur». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «FALCÓ MARÍ». Arxivat de l'original el 8/2/2007. [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 144, 266. ISBN 978-1-4081-2501-4.
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 355. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ «Seriemas, falcons». IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022.
- ↑ Natura Mediterraneo, Il falco della regina - Falco eleonorae
- ↑ BirdLife International. «Eleonora's Falcon. Falco eleonorae» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 29 agost 2022].
Enllaços externs
modifica- Govern Balear Arxivat 2007-02-08 a Wayback Machine..
- Consell de Mallorca.
- Internatura.org (castellà).
