Fortunacià d'Aquileia
Fortunacià (llatí: Fortunatianus) va ser bisbe d'Aquileia del segle iv, que participà de les primeres discussions sobre l'arianisme i fou autor d'uns comentaris a l'Evangeli segons sant Mateu que han estat editats recentment.
![]() ![]() | |||||||||
Biografia | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | valor desconegut ![]() | ||||||||
Mort | 369 ![]() | ||||||||
| |||||||||
Dades personals | |||||||||
Religió | Església Catòlica ![]() | ||||||||
Activitat | |||||||||
Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic ![]() | ||||||||
Període | Imperi Romà ![]() | ||||||||
Activitat | (Floruit: segle IV ![]() |
La vida de Fortunacià és coneguda principalment gràcies a Jeroni, qui diu que era originari de l'Àfrica.[1] Va ser bisbe d'Aquileia entre el 340 i el 360 i, durant el context de la discussió sobre l'arianisme, s'inclogué entre partidaris d'Atanasi però sense tenir una postura ferma i clara contra l'arianisme.[2] Va escriure uns comentaris a l'Evangeli segons Sant Mateu sermone rustico, que tradicionalment s'havia interpretat com una referència al llatí vulgar; el 2012, però, el filòleg Lukas Dorfbauer identificà aquests Comentaris amb el text d'un manuscrit del segle ix de la biblioteca de la Catedral de Colonya,[3] i es veié que no eren escrits en vulgar ans simplement en un llatí més pla.
Referències
modifica- ↑ Jeroni d'Estridó, De viris ilustribus, 97.
- ↑ «Fortunatianus 6». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ Fortunatianus Aquileiensis. Edició a càrrec de Lukas J. Dorfbauer. Commentaria in Evangelia. De Gruyter, 2017 (Corpus Scriptorum Ecclesiasticorum Latinorum, 103).