L'escarabat d'or
L'escarabat d'or o La cuca d'or[1] (original en anglès, The Gold-Bug) és un conte d'Edgar Allan Poe, publicat en el Dollar Newspaper entre el 21 de juny i el 28 de juny de 1843. El narrador ens explica la història que va viure William Legrand, un cavaller de Nova Orleans, al mig del bosc, en companyia d'un servent negre, Júpiter, i del descobriment d'un presumpte escarabat d'or, que podria tractar-se d'una part del tresor del pirata capità Kidd. El narrador, a instàncies de Legrand, participa en la recerca del tresor, que troben, i el segon revela el criptograma que l'ha dut a trobar-lo. És un dels contes més llargs de l'autor —més de 40 pàgines, depenent de l'edició—, i té dues parts clarament diferenciades: la primera, en un clima nocturn i de terror, en què agafa importància l'escarabat, que sembla una calavera, i la segona, racionalista, en què trenca el que aparentava la visió de Júpiter. Les dues parts estan molt ben dosificades, i el fan un dels relats més complets de Poe.
| (en) The Gold-Bug (fr) Le Scarabée d’or (cs) Zlatý chrobák (es) El escarabajo de oro  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Edgar Allan Poe |
| Llengua | anglès |
| Publicació | Estats Units d'Amèrica, 1842 |
| Creació | 1843 |
| Publicat a | Tales of the Grotesque and Arabesque |
| Dades i xifres | |
| Gènere | misteri i ficció criptològica |
| Lloc de la narració | Charleston |
El criptograma
modificaEn aquest conte l'autor utilitza la criptografia i hi ha una descripció detallada del mètode per a resoldre el criptograma, basat en la substitució simple de les lletres a partir d'una anàlisi de freqüències. El criptograma és:
53‡‡†305))6*;4826)4‡.)4‡);806*;48†8¶60))85;1‡(;:‡*8†83(88)5*†;46(;88*96*?;8)*‡(;485);5*†2:*‡(;4956*2(5*-4)8¶8*;4069285);)6†8)4‡‡;1(‡9;48081;8:8‡1;48†85;4)485†528806*81(‡9;48;(88;4(‡?34;48)4‡;161;:188;‡?;
La clau (amb freqüència de les lletres) és:[2]
a 5 (12)b 2 (5)c - (1)d † (8)e 8 (33)f 1 (8)g 3 (4)h 4 (19)i 6 (11)jkl 0 (6)m 9 (5)n * (13)o ‡ (16)p . (1)qr ((10)s) (16)t ; (26)u ? (3)v ¶ (2)w xy : (4)z
El missatge descodificat és:
53‡‡†305))6*;4826)4‡.)4‡);80agoodglassinthebishopshostel6*;48†8¶60))85;1‡(;:‡*8†83(88)inthedevilsseatfortyonedegrees5*†;46(;88*96*?;8)*‡(;485);5*†andthirteenminutesnortheastand2:*‡(;4956*2(5*-4)8¶8*;40692bynorthmainbranchseventhlimb85);)6†8)4‡‡;1(‡9;48081;8:8‡1eastsideshootfromthelefteyeof;48†85;4)485†528806*81(‡9;48thedeathsheadabeelinefromthe;(88;4(‡?34;48)4‡;161;:188;‡?;treethroughtheshotfiftyfeetout
El missatge descodificat amb espais, puntuació i majúscules és:
| « | (anglès) A good glass in the bishop's hostel in the devil's seat forty-one degrees and thirteen minutes northeast and by north | (català) Un bon vidre a l'hostal del bisbe en la cadira del diable quaranta-un graus i tretze minuts nord-est i pel nord | » |
Notes
modifica- ↑ Segons una traducció, avui perduda, que en va fer Pompeu Fabra. Vegeu Pompeu Fabra, Obres completes, vol. I, p. 133. Ho esmenta Joan Coromines en Lleures i converses d'un filòleg (Barcelona: Club Editor, 1971), pàg. 393-417
- ↑ Sgarro, 1990, p. 27-35.
Bibliografia
modifica| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'escarabat d'or |
- Sgarro, Andrea. «cap 3. El escarabajo de oro y el criptoanálisis de los cifrarios monoalfabéticos». A: Códigos secretos (en castellà). Madrid: Pirámide, 1990. ISBN 84-368-0525-9.