La Llosa

La Llosa
	Bandera de la Llosa Escut de la Llosa
Localització
	39° 46′ 06″ N, 0° 12′ 18″ O / 39.768333333333°N,0.205°O
Estat	Espanya
	;
Comunitat autònoma	País Valencià
	;
Província	Castelló
	;
Comarca	la Plana Baixa
Capital	La Llosa (en)
Població humana
Població	1.003 (2023) (100,3 hab./km²)
Gentilici	llosera, lloser
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	10 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	19 m
Limita amb	Almenara ; la Vall d'Uixó ; Xilxes
Partit judicial	Nules
Dades històriques
Patrocini	Felip Neri
Dia de mercat	Dissabte
Festa patronal	Setembre
Organització política
• Alcalde	Joaquín José Llopis Casals
Identificador descriptiu
Codi postal	12591
Codi INE	12074
Codi ARGOS de municipis	12074
Lloc web	lallosa.es

No s'ha de confondre amb altres municipis com la Llosa del Bisbe i la Llosa de Ranes.

Per a altres significats, vegeu «Llosa».

La Llosa, també anomenada la Llosa de la Plana o la Llosa d'Almenara, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Geografia

La població es troba entre dos tossals del sector meridional de la comarca de la Plana Baixa, i està rodejada de tarongerars. Les muntanyes pròximes no sobrepassen els 150 m d'altura, ja que són els primers contraforts de la Serra d'Espadà, on es recarreguen les nombroses fonts del municipi. Hi ha dos nuclis de població destacats: La Llosa i Casablanca. Limita amb Xilxes, Almenara i la Vall d'Uixó.

S'accedix al poble des de Castelló de la Plana prenent la N-340 o des de l'autovia A-7. També s'hi pot accedir en tren, ja que a la Llosa arriba la línia 6 de Rodalies de València.

Història

Té el seu origen en una antiga alqueria islàmica. Jaume I, després de la conquesta, concedí una casa i un molí a Bernat Sauvi i terres a P. Flandina. Francesc de Próxita va comprar a Jaume el Just el 1292, la baronia d'Almenara, a la qual pertanyia la Llosa, li succeí en el senyoriu son fill Olfo. Lloc de moriscos, tenia 75 cases en 1609, i va pertànyer a la fillola de la Vall d'Uixó. Després de l'expulsió, se'l va concedir carta de població. El paludisme crònic de la zona va impedir la seua expansió demogràfica, però a partir del segle xix començà un progressiu creixement que es va accentuar en la dècada dels 60 del segle passat.

Demografia

L'activitat majoritària és el cultiu de cítrics i de verdures i hortalisses. Hi ha diversos comerços que es dediquen a la manipulació de cítrics per a l'exportació.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2014
959	951	938	937	932	918	910	915	924	917	972

Alcaldia

Des de 2007, l'alcalde de la Llosa és Joaquín José Llopis Casals del Partit Popular (PP).^[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Luis Melchor Sanahuja	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Manuel Valls Orenga	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	José Ricardo Casals Tamborero	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Juan Tamargo Agea	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Juan Tamargo Agea	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Juan Tamargo Agea	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Juan Tamargo Agea	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Joaquín José Llopis Casals	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Joaquín José Llopis Casals	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Joaquín José Llopis Casals	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Joaquín José Llopis Casals	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[1]

Llocs d'interès

A nivell monumental destaquen l'Església del Salvador, del segle xvii gòtic - barroca, presenta volta de creueria i arcs de mig punt; la Vila romana del Pla, de gran extensió i amb importants restes; i la Casa gòtica del segle xvi, casa particular al C/Olivera, presenta arcs rebaixats de pedra. Altres llocs d'interés són la Font de Carcau. Paratge natural amb restes romanes del s.II aC; la Via Augusta, ruta cicloturística; o La Marja, zona humida amb interessant vegetació i avifauna.

Església Parroquial. Dedicada al Salvador.

Biblioteca Municipal

Festes i celebracions

Sant Felip Neri. Des del primer dissabte fins al segon dissabte de setembre, festivitat de Sant Felip Neri i Sant Isidre Llaurador, amb bous i revetlles.
Sant Vicent Ferrer. Dilluns següent al Dilluns de Pasqua, festivitat de Sant Vicent Ferrer, amb bous i revetlles.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Llosa. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 28 novembre 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Llosa

Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
«La Llosa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[argos-1] 1,0 ^1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Llosa. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 28 novembre 2020].

[1]