Lliga de Comunistes de Iugoslàvia
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia (en croat Savez komunista Jugoslavije), abans de 1952 Partit Comunista de Iugoslàvia (Komunistička partija Jugoslavije), fou el principal partit comunista a Iugoslàvia. Va ser fundat com a partit d'oposició al Regne de Iugoslàvia el 1919. Després de l'èxit inicial en les eleccions, el partit fou proscrit pel govern reial i romangué il·legal fins a la Segona Guerra Mundial. Després de liderar la resistència a l'ocupació de les Potències de l'Eix, es convertí en el partit que governaria Iugoslàvia des de 1945 fins a 1991. El partit, encapçalat per Josip Broz Tito de 1937 a 1980, va ser el primer partit comunista al poder en la història del comunisme obertament oposat a la política comuna dirigida per la Unió Soviètica. Fou expulsat de la Kominform el 1948 després que Stalin va acusar Tito de nacionalista i de tenir tendències dretanes. Després de diverses purgues internes, el partit va ser rebatejat com a Lliga de Comunistes i adoptava una política d'autogestió dels treballadors i de comunisme independent, conegut com a titoisme. El partit es desintegrà a finals dels anys 1980 i durants els primers anys 1990, juntament amb Iugoslàvia.
(ru) Коммунистическая партия Югославии  | |||||
| |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | СКЮ, КПЮ, SKJ, KPJ, СКЈ i КПЈ | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia política | marxisme patriotisme socialista Yugoslavism (en)  titisme autogestió obrera (1952–) | ||||
| Alineació política | esquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 20 abril 1919, Vukovar | ||||
| Data de dissolució o abolició | 22 gener 1991 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | III Internacional (–1943) Kominform (1947–1948) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Josip Broz Tito | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
.svg&lang=ca)
.svg&lang=ca)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lliga de Comunistes de Iugoslàvia |
Lideratge col·lectiu (1919-1934)
modifica| n. | Retrat | Nom | Assumeix el càrrec | Deixa el càrrec | Temps | Comitè Central (Comandament) | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Secretaris Polítics (1919–1921) | |||||||
| 1 |  | Filip Filipović (1878–1938) | abril 1919 | agost 1921 | 2 anys, 4 mesos | 1r (1919–1920) 2n (1920–1926) | |
| 1 | Živko Topalović (1886–1972) | abril 1919 | juny 1920 | 1 any, 7 mesos | 1r (1919–1920) | ||
| 2 |  | Sima Marković (1888–1939) | juny 1920 | agost 1921 | 9 mesos | 2n (1920–1926) | |
| Secretari d'Organització (1919–1921) | |||||||
| 1 |  | Vladimir Ćopić (1891–1939) | abril 1919 | agost 1921 | 2 anys, 4 mesos | 1r (1919–1920) 2n (1920–1926) | |
| Després d'haver estat prohibida el 1921, la Direcció Alternativa del Partit Central, formada el juny de 1921, va assumir el lideratge: | |||||||
| Direcció Alternativa del Partit Central (1921–1922) | |||||||
| 3 |  | Kosta Novaković (1886–1939) | agost 1921 | juliol 1922 | 11 mesos | 2n (1920–1926) | |
| 3 |  | Triša Kaclerović (1879–1964) | agost 1921 | juliol 1922 | 11 mesos | 2n (1920–1926) | |
| 3 |  | Moša Pijade (1890–1957) | agost 1921 | juliol 1922 | 11 mesos | 2n (1920–1926) | |
| Una divisió en el lideratge va portar a la formació del Comitè Executiu del Partit Comunista a l'Exili en oposició a l'Alternativa: | |||||||
| Comitè Executiu del Partit Comunista a l'Exili (1921–1922) | |||||||
| 4 | | Sima Marković (1888–1939) | setembre 1921 | juliol 1922 | 10 mesos | — | |
| Les faccions van unir-se en la Primera Conferència d'Estat celebrada a Viena, Àustria, el juliol de 1922. | |||||||
| Secretaris (1922–1926) | |||||||
| 5 | | Sima Marković (1888–1939) | juliol 1922 | maig 1923 | 10 mesos | 2n (1920–1926) | |
| 6 | | Triša Kaclerović (1879–1964) | maig 1923 | maig 1926 | 3 anys | 2n (1920–1926) | |
| Secretari Polític (1926–1928) | |||||||
| 7 | | Sima Marković (1888–1939) | maig 1926 | abril 1928 | 1 any, 11 mesos | 3r (1926–1928) | |
| Secretari d'Organització (1926–1928) | |||||||
| 7 | Radomir Vujović (1895–1938) | maig 1926 | abril 1928 | 1 any, 11 mesos | 3r (1926–1928) | ||
| El Comitè General fou destituït l'abril de 1928 pel Comintern i reemplaçat per un lideratge temporal. | |||||||
| Lideratge temporal (1928) | |||||||
| 8 |  | Đuro Đaković (1886–1929) | abril 1928 | novembre 1928 | 7 mesos | — | |
| Secretari Polític (1928–1930) | |||||||
| 9 |  | Jovan Mališić (1902–1939) | novembre 1928 | agost 1930 | 1 any, 9 mesos | 4t (1928–1934) | |
| Secretari d'Organització (1928–1929) | |||||||
| 9 | | Đuro Đaković (1886–1929) | desembre 1928 | 25 abril 1929 † | 5 mesos | 4t (1928–1934) | |
| Des de 1930 la direcció del partit va estar exiliada a Viena, Àustria, sense contacte amb el país fins al 1934. | |||||||
Secretari Polític del Comitè Central (1934–1936)
modifica| n. | Retrat | Nom | Assumeix el càrrec | Deixa el càrrec | Temps al càrrec | Comité Central (Comandament) |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 |  | Milan Gorkić[1] (1904–1937) | desembre 1934 | novembre 1936 | 1 any, 11 mesos | 4t (1934–1940) |
Secretari General del Comitè Central (1936–1964)
modifica| n. | Retrat | Nom | Assumeix el càrrec | Deixa el càrrec | Temps al càrrec | Comité Central (Comandament) |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | | Milan Gorkić (1904–1937) | novembre 1936 | 23 octubre 1937 | 11 mesos | 4t (1934–1940) |
| 2 |  | Josip Broz Tito (1892–1980) | març 1939 | 13 agost 1964 | 25 anys, 5 mesos | 4t (1934–1940) 5è (1940–1948) 6è (1948–1958) 7è (1958–1964) |
President del Presidium (1964–1990)
modifica| n. | Retrat | Nom | Assumeix el càrrec | Deixa el càrrec | Temps al càrrec | Comité Central (Comandament) | Representant |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | | Josip Broz Tito (1892–1980) | 13 agost 1964 | 4 maig 1980 † | 15 anys, 265 dies | 8è (1964–1969) 9è (1969–1974) 10è (1974–1978) 11è (1978–1982) | — |
| 2 |  | Stevan Doronjski (1919–1981) | 4 maig 1980 | 20 octubre 1980 | 169 dies | 11è (1978–1982) | LC Voivodina |
| 3 | Lazar Mojsov (1920–2011) | 20 octubre 1980 | 20 octubre 1981 | 1 any, 0 dies | 11è (1978–1982) | LC Macedònia | |
| 4 | Dušan Dragosavac (1919–2014) | 20 octubre 1981 | 29 juny 1982 | 252 dies | 11è (1978–1982) | LC Croàcia | |
| 5 |  | Mitja Ribičič (1919–2013) | 29 juny 1982 | 30 juny 1983 | 1 any, 1 dia | 12è (1982–1986) | LC Eslovènia |
| 6 | Dragoslav Marković (1920–2005) | 30 juny 1983 | 26 juny 1984 | 362 dies | 12è (1982–1986) | LC Sèrbia | |
| 7 | Ali Shukriu (1919–2005) | 26 juny 1984 | 25 juny 1985 | 364 dies | 12è (1982–1986) | LC Kosovo | |
| 8 |  | Vidoje Žarković (1927–2000) | 25 juny 1985 | 28 juny 1986 | 1 any, 3 dies | 12è (1982–1986) | LC Montenegro |
| 9 | Milanko Renovica (1928–2013) | 28 juny 1986 | 30 juny 1987 | 1 any, 2 dies | 13è (1986–1990) | LC Bòsnia i Hercegovina | |
| 10 |  | Boško Krunić (1929–2017) | 30 juny 1987 | 30 juny 1988 | 1 any, 0 dies | 13è (1986–1990) | LC Voivodina |
| 11 | Stipe Šuvar (1936–2004) | 30 juny 1988 | 17 maig 1989 | 321 dies | 13è (1986–1990) | LC Croàcia | |
| 12 | Milan Pančevski (1935–2019) | 17 maig 1989 | 30 juny 1990 | 1 any, 44 dies | 13è (1986–1990) | LC Macedònia |
Referències
modifica- ↑ Banac, Ivo. With Stalin Against Tito Cominformist Splits in Yugoslav Communism (en anglès). Cornell University Press, 2018, p. 67-68. ISBN 9781501720833.