Regidor

Aquest article tracta sobre el càrrec polític d'un municipi. Si cerqueu el càrrec d'espectacles audiovisuals, vegeu «regidor (teatre)».

Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme. Els regidors elegeixen i/o destitueixen el batlle del municipi i dirigeixen o controlen l'activitat de l'ajuntament i prenen les decisions relatives a la governació del municipi.

Durant l'època medieval i moderna, en diverses poblacions dels Països Catalans aquest càrrec local s'anomenava conseller, cònsol, paer,^[1] jurat^[2] o procurador. És per aquest motiu que encara avui en dia algunes d'aquestes designacions continuen emprant-se. Per exemple: paer a Lleida i Cervera i conseller a Andorra i Tarragona.

A Barcelona també s'anomena regidor el polític que presideix la Comissió de Govern de cadascun dels deu districtes de Barcelona. Aquests regidors de districte són elegits directament pel batlle de Barcelona i de vegades són d'un color polític diferent de la majoria del Consell Municipal del Districte, que té una composició proporcional als resultats de les eleccions municipals en aquell districte.

Legislació

Segons la Llei orgànica 5/1985 del règim electoral general,^[3] a Espanya el nombre de regidors ve donat pels habitants del municipi, excepte en els municipis que funcionin en règim de consell obert.

**Regidors**
Fins a 250 residents	5
De 250 a 1.000	7
De 1.001 a 2.000	9
De 2.001 a 5.000	11
De 5.001 a 10.000	13
De 10.001 a 20.000	17
De 20.001 a 50.000	21
De 50.001 a 100.000	25

De 100.001 en endavant, un regidor més per cada 100.000 residents o fracció; i quan el resultat sigui un nombre parell, se n'afegeix un més.

Vegeu també

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regidor

↑ «Privilegi de Paeria». Arxiu municipal del Lleida. [Consulta: 28 octubre 2021].
↑ Valls i Taberner, Ferran; Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 146.
↑ «Text de la Llei orgànica del règim electoral general». Arxivat de l'original el 2007-11-30. [Consulta: 17 juny 2007].

[1] «Privilegi de Paeria». Arxiu municipal del Lleida. [Consulta: 28 octubre 2021].

[2] Valls i Taberner, Ferran; Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 146.

[3] «Text de la Llei orgànica del règim electoral general». Arxivat de l'original el 2007-11-30. [Consulta: 17 juny 2007].

[1]

[2]

[3]