Setge de València (1364)

El Setge de València de 1364 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Infotaula de conflicte militarSetge de València (1364)
Guerra dels dos Peres
Setge de València (1364) està situat en Península Ibèrica 1150
Terol
Terol
Calataiud
Calataiud
Oriola
Oriola
València
València
Barcelona
Barcelona
Lisboa
Lisboa
Posicions castellanes
Posicions granadines
Posicions catalanes
Principals combats 1362-1365
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Datamarç-abril de 1364
Coordenades39° 28′ 00″ N, 0° 22′ 00″ O / 39.46667°N,0.36667°O / 39.46667; -0.36667
LlocValència
ResultatVictòria de la Corona d'Aragó
Bàndols
Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó Corona de Castella Corona de Castella
Comandants
Corona d'Aragó i Sicília Pere el Cerimoniós
Corona d'Aragó i Sicília Olf de Pròixida
Corona de Castella Pere I de Castella
Forces
3.000 cavallers
16.000 infants
6 galeres

Antecedents

modifica

El 1356 va esclatar la guerra dels Dos Peres entre les corones de Castella i Aragó, en la que es combinava la reclamació castellana de les comarques del Regne de Múrcia incorporades per Jaume el Just, i l'hegemonia peninsular.

Pere I de Castella, coneixedor dels pactes de Pere el Cerimoniós amb Carles II de Navarra i Enric de Castella,[1] va incomplir la Pau de Morvedre i va penetrar el 1364 pel sud del regne de València,[2] i apoderant-se d'Alacant, Elda, Gandia i altres castells, mantenint-se només Oriola, que pogué ser abastida pel Cerimoniós, va quedar en mans de la Corona d'Aragó,[3] tot i que el sobirà aragonès hagué de tornar a Tortosa en no poder mantenir les tropes.

El setge

modifica

Pere I de Castella va arribar fins i tot l'horta de València, assetjant la ciutat, que aconseguia ser escassament abastida[4] per les sis galeres d'Olf de Pròixida.[2] A finals d'abril va poder reunir 3.000 cavallers i 16.000 infants[5] a Castelló i el 27 d'abril va sortir de Borriana,[3]

Amb l'atac per terra de Pere el Cerimoniós el 28 d'abril, protegits per la flota d'Olf de Pròixida, els castellans es van retirar a Morvedre.

Conseqüències

modifica

Es produeix entre els dos monarques un intercanvi de cartes de desafiament, però mai no va arribar a produir-se, ja que Pere el Cerimoniós exigia que Pere I de Castella acudís al camp d'El Grau, mentre el castellà el citava davant els murs de Morvedre.[4]

La flota castellana va intentar atacar la catalana que estava estacionada a Cullera, però un temporal va evitar l'atac i va malmetre l'estol atacant,[3] però el monarca castellà va prendre Oriola el 7 de juny de 1365[6] i deixant a Morvedre 800 genets i nombrosos infants, va marxar a Terol, però finalment Morvedre fou recuperada el 14 de setembre i la guarnició va passar al bàndol d'Enric de Castella, i poc més tard es recuperaria Sogorb,[7] amb tot el Regne de València en amunt.[6] mentre Oriola va quedar assetjada.

Referències

modifica
  1. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum V. Edicions Pàtria, 1920, p. 344. 
  2. 2,0 2,1 Cárcel Ortí, María Milagros. Un formulari i un registre del bisbe de València en Jaume d'Aragó (segle XIV). Universitat de València, 2005, p.197. ISBN 843706046X. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Entre la paz y la guerra: la Corona catalono-aragonesa y Castilla en la Baja Edad Media (en castellà). CSIC, p.426. ISBN 8400083881. 
  4. 4,0 4,1 Boix, Vicente. Crónica de la provincia de Valencia (en castellà). Rubio, 1867, p.58. 
  5. Andrew Villalon, L. J.; Kagay, Donald J. The Hundred Years War: a wider focus. Brill, 2005, part 1, p.109. ISBN 9004139699. 
  6. 6,0 6,1 Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum V. Edicions Pàtria, 1920, p. 345. 
  7. Escrig, Joaquim. Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies. Carena Editors, S.L., p.26. ISBN 8487398456.