Tractat de París (1763)

La Pau de París va ser signada el 10 de febrer de 1763, a París. Va posar fi a la Guerra dels Set Anys (1756-1763), que va tenir un final desastrós per a França. Aliada amb Àustria, Rússia, Saxònia, i més tard amb Suècia i Espanya, contra Prússia i Anglaterra, va guanyar extensos territoris, principalment a Amèrica, però també Menorca entre ells.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de París
Imatge
Països participants a la Guerra dels Set Anys
Map
 48° 51′ 24″ N, 2° 21′ 08″ E / 48.8567°N,2.3522°E / 48.8567; 2.3522
Tipustractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Data10 febrer 1763 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióParís Modifica el valor a Wikidata
Participant
Signatari
CausaGuerra dels Set Anys Modifica el valor a Wikidata

La signatura de la pau va tenir les següents implicacions:

El 15 de febrer es va signar el Tractat de Hubertusburg que va confirmar a Silèsia com possessió prussiana i convertint a aquesta última en potència europea.[7]

Antecedents a la signatura de la Pau de París

modifica

Al llarg del segle xviii, la política traçada per Anglaterra, que es proposava aconseguir una lluita implacable contra França fins a esclafar la seva marina i provocar la pèrdua de les seves colònies, se suspenen alguns anys amb l'efímer Tractat d'Aquisgrà, el 1748. Menorca era anglesa des de l'any 1708, vivint una certa prosperitat. Els francesos aprofitaren la treva per a desenvolupar la riquesa interior del país, fer prosperar les colònies de les Antilles i el Canadà i, principalment, per a reformar i reorganitzar la marina.

Els problemes entre les colònies angleses i franceses continuava, i també cal recordar que França patia el constant atac dels nombrosos velers corsaris que estaven protegits per la Corona Britànica. Només en alguns mesos, el 1755, els pirates van capturar 6000 mariners francesos i 300 vaixells mercants.

El 18 de maig de 1756, després de molts mesos de combats intermitents a Amèrica, França i Anglaterra trencaven la vulnerable pau europea i començava la Guerra dels Set Anys. Aquest dia el mariscal duc de Richelieu envaïa l'illa de Menorca, possessió britànica des de feia 44 anys. França declarava oficialment la guerra a Anglaterra el 16 de juny de 1756.

Refugiat en el convenciment de la superioritat marítima d'Anglaterra, el cap del gabinet parlamentari anglès, Newcastle, va perdre el sentit exacte de la situació i no va protegir les possessions mediterrànies. Va donar per fet que una flota de dotze velers, armada febrilment a Toló, es dirigiria a l'Atlàntic. Aquesta suposició era incomprensible, perquè el cònsol anglès a Gènova, Birtles, va enviar el febrer un informe comunicant als seus superiors que aquesta força, destinada a atacar Menorca, estaria llesta a la primavera.

Es tractava d'assaltar l'illa de Menorca mitjançant un cop de mà, abans que Anglaterra pogués organitzar la seva defensa i reunir la seva flota del Mediterrani. L'èxit de tal empresa podria beneficiar l'aliança amb Espanya i perjudicar els interessos d'Anglaterra.

Referències

modifica
  1. «The Treaty of Paris ends the French and Indian War». www.thenagain.info.
  2. Salavert Fabiani, Vicent L. Tècnica militar i projectisme en els plans de recuperació de Menorca furant el segle xviii (en anglès). Institut d'Estudis Catalans, 1994, p. 406. ISBN 8472832694. 
  3. Rodriguez, Junius P. The Louisiana Purchase: A Historical and Geographical Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2002, p. 272-273. ISBN 9781576071885. 
  4. Seymour, Michael J. The Transformation of the North Atlantic World, 1492-1763 (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2004, p. 125. ISBN 0275973808. 
  5. Rodriguez, Junius P. The Louisiana Purchase: A Historical and Geographical Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2002, p. 350. ISBN 9781576071885. 
  6. Contreras, Remedios. Relación y documentos de gobierno del virrey del Perú, Agustín de Jáuregui y Aldecoa, (1780-1784) (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 1982, p. 101. ISBN 840005055X. 
  7. Lee, Stephen J. Aspects of European History 1494-1789 (en anglès). 2a edició. Routledge, 1984, p. 200. ISBN 0203976878.