Museu de Tolosa
General
Imprimeix/exporta
En altres projectes
Muséum de Toulouse | |||||
Entrada al museu, reconstrucció d'un elefant i d'un Quetzalcoatlus. (2012) | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | museu d'història natural | ||||
Història | |||||
Creació | 1796 | ||||
Fundador | Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse | ||||
Activitat | |||||
Àmbit | història natural | ||||
Superfície | exposició: 6.000 m² | ||||
Visitants anuals | 243.432 (2013) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
Altres | |||||
Número de telèfon | +33-5-67-73-84-00 | ||||
Premis | |||||
Lloc web | www.museum.toulouse.fr | ||||
El Museu de Tolosa, oficialment i en francès Muséum de Toulouse, és el Museu d'Història Natural ubicat al districte de Busca-Montplaisir de la ciutat de Tolosa. Amb una superfície de prop de 6.000 m², alberga una col·lecció de més de dos milions i mig de peces.[1]
Va ser creat el 1796 pel naturalista Philippe-Isidore Picot de Lapeyrouse, a les antigues instal·lacions del convent dels Carmelites Descalços. Es va obrir al públic el 1865 sota la direcció d'Édouard Filhol.[2] Va ser el primer museu del món en obrir una galeria de galeria prehistòrica, amb la col·laboració d'Émile Cartailhac, Jean-Baptiste Noulet i Eugène Trutat.
A causa del descobriment de febleses estructurals a l'edifici del museu, les instal·lacions es van tancar al públic el 1997. El 1999 es va presentar un nou disseny. L'espai va romandre en construcció durant diversos anys i va ser reorganitzat entorn de diversos llocs al voltant de Tolosa. Després de deu anys de tancament, el museu va reobrir les portes el desembre de 2007 per a grups escolars i fou el dissabte, 26 de gener de 2008 quan va inaugurar oficialment per a tots els ciutadans.[3] Amb aquesta rehabilitació es va doblar l'àrea construïda. Actualment,[Quan?] l'àrea dedicada a exposicions és de 3000 m² dividits en tres plantes.
El nou museu es basa en una escenografia contemporània, i fou dissenyat i construït per l'arquitecte i escenògraf Xavier Leroux-Cauche. El projecte va ser desenvolupat per l'arquitecte Jean-Paul Viguier i unificà en un conjunt els tres components de l'edifici: la part històrica, el jardí botànic i la part moderna.
L'antic Museu d'Història Natural es va convertir en el Museu de Toulouse. El nou nom feia referència a totes les ofertes d'exposicions i esdeveniments desplegats en les tres zones de servei: L'espai històric, anomenat el Museu d'Història Natural, situat al cor del Jardí de Plantes de Toulouse, la Maourine a Borderouge, els jardins del Museu, i Ramier.[4]
La col·lecció d'ous de Jacques Perrin de Brichambaut (1920-2007) va ser adquirida el 2010 pel museu, provinent de col·leccions privades, complementades per ornitòlegs reconeguts com Guichard, Henri Heim de Balsac i René de Naurois.