Artalens e Soïn

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Artalens e Soïn (Artalens-Souin en francés) qu'ei ua comuna gascona de Bigòrra, en Lavedan, dens era arribèra de Davantaiga, situada dens eth departament deths Hauts Pirenèus e era region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Artalens e Soïn
Artalens-Souin

Artalens
Geografia fisca
42° 58′ 33″ N, 0° 02′ 45″ O
Superfícia3,9 km2
Altitud minimala634 m
Altitud786 m
Altitud maximala1 350 m
Geografia politica
Modifica el valor a Wikidata
Carte
País Gasconha
ContradaBigòrra Armas de Bigòrra
Lavedan
EstatBandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
65
Hauts Pirenèus Armas deu Departament deus Hauts Pirenèus
Arrondiment
651
Argelèrs de Gasòst
Canton
6501
Era Vath deths Gaves (Argelèrs de Gasòst avant 2015)
Intercom
246500631
CC deths Pirenèus Vaths deths Gaves
CònsolAndrée Dulout-Gleize
(2020-2026)
Demografia
• Populacion129 ab. (2018)
Densitat33,08 ab./km²
Informacions complementàrias
Gentilici(en francés)
Còdi postal65400
Còdi INSEE65036

Geografia

modificar
Comunas a l'entorn.

Toponimia

modificar

Artalens

modificar

Era prononciacion qu'ei [arta'lenns] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : in Artalense, de Artelensi, en latin, cap a 870, Artalens ath sègle XII o XIII, D'Artalencs en 1342, d'Artalenxis, en latin, en 1379, Artalenx, Artalencx, Artelenx en 1429, Artalens en 1459, Artalens en 1760, Artalens (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)[1].

Segon Dauzat, Artalens que vien benlhèu deth gallic artòs, « ors », ath sens pròpi o en tant que nom de persona, dab eth doble sufixe al-inco[2].Segon Negre, Artalens que vien deth nom germanic d'òmi Hartilo, dab eth sufixe germanic -ingos. Segon R. Aymard, era ipotèsi de Negre qu'ei la qui convién milhor[1].

Segon Miquèu Grosclaude, era proposicion de Negre qu'ei impossibla, pr'amor H- germanic se consèrva en gascon. Era de Dauzat qu'a besonh de dus sufixes e qu'en horneish pas eth sens; eth nom que demòra escur[1]; tanben, que cau pensar Grosclaude accèpta rarament eras explicacions celticas en Bigòrra. Comparar dab Artassens.

Era prononciacion qu'ei [sou'wi] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : Suin en 1168, Soi ath sègle XII o XIII, De Sohi en 1313, Sohii en 1349, de Soyno, en latin, en 1379, Sohy, Soyi, Soii en 1429, Souy en 1768, Souin en 1789, Souin (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)[1].

Segon Miquèu Grosclaude, que i a en bas-latin un adjectiu suinus, « deth pòrc » que convién foneticament; totun, Jacques Boisgontier qu'èra reservat sus aquera origina; que caleré precisar eth sens : lòc on elèvan pòrcs, porcaria o lòc on i a pòrcs-sanglars ?[1].

Aute lòc

modificar

Sent Andrei : grèc Andreas.

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista deths cònsols successius
PeriòdeIdentitatEtiquetaQualitat
març de 20082026Andrée Dulout-Gleize retirada
març de 20012008Alain Vignes  
març de 19712001Eloi Guiraud  
19511971André Carrère  
 1951Bernard Pellafigue  
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 134, totala: 135

179318001806182118311836184118461851
264--

185618611866187218761881188618911896
----300----

190119061911192119261931193619461954
--232------

196219681975198219901999200620072008
138
135
122
115
120
110
108
108
108
110
20092010
103
105
107
109
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 129 abitants e la densitat èra de 33,08 ab/km².

Lòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas dab era comuna

modificar

Véder tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 et 1,4 Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier, Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 https://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=892&titre=artalens-souin
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 30, a Artagnan